Petites espelmes
lluexen en els somnis
quan las espinas
del record engoixen
els teus ulls.
I la lluna
vol ser la tendressa
que s’amaga
dins el teu pit
perque ningú
l’abraça
perque un dolç petò
vol sentir
quan els desitjos
de la pell
acaricien el cos.
I es que la lluna
vol ser un glob de ví
a la teva boca
i es que la lluna
vol ser una dona
que s’esgarrife
sobte les fulles
dels teus dits.
Son els desitjos de la lluna
que jo també tinc
ROSER
Roser, un poema molt bonic, en la teva linea romantica.
ResponderEliminar